1.
persuadir
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Induir a creure, a fer, alguna cosa. L'he persuadit de la veritat de les meves paraules. L'he persuadit d'anar-se'n. L'he persuadit que convenia que se n'anés. Convèncer-se. M'he persuadit que és un mal subjecte. [...]
|
2.
persuasiu -iva
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que té la virtut de persuadir. Un mitjà persuasiu. És un orador persuasiu. [...]
persuasiu -iva
adj. [LC] Que té la virtut de persuadir. Un mitjà persuasiu. És un orador persuasiu. |
3.
ginyar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Idear, inventar. Persuadir amb enginy, amb paraules hàbils. No sé si el podré ginyar a cantar una ària. [...]
|
4.
persuasió
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de persuadir. Estat de qui està persuadit. Poder de persuadir. Fenomen a partir del qual una persona o un grup de persones modifica les seves actituds, les seves opinions o la seva conducta com a resultat de les influències rebudes a través de discursos verbals o a [...]
|
5.
eloqüent
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que té el talent de la paraula, que parla amb facilitat i eficàcia per a delectar, commoure, i especialment persuadir els oients. Un orador eloqüent. Un discurs eloqüent. Una mirada, un gest, eloqüent. [...]
|